Reinu de Serbia

Principáu de Serbia
Reinu de Serbia
(de 1882 a 1r avientu 1918)
Reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos
estáu desapaecíu
Bandera de Serbia (es) Traducir escudu de Serbia
Himnu nacional Bože Pravde (es) Traducir
Alministración
Capital Belgráu
Forma de gobiernu Monarquía constitucional
Llingües oficiales Serbiu
Relixón oficial cristianismu ortodoxu
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 44°48′39″N 20°27′45″E / 44.8108°N 20.4625°E / 44.8108; 20.4625
Superficie 92208 km²
Llendaba con Imperiu austrohúngaru
Demografía
Economía
Moneda dinar serbio (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

El Reinu de Serbia foi un Estáu balcánicu que se creó a partir del Principáu de Serbia el 23 de marzu de 1882. Lluchando contra l'Imperiu otomanu pa llograr la so independencia, tamién tuvo que lluchar contra'l Reinu de Bulgaria. El pequeñu reinu foi ocupáu finalmente poles Potencies Centrales mientres la Primer Guerra Mundial y, al rematar esta, xunir al reinu de Montenegru y al Estáu de los Eslovenos, Croates y Serbios pa formar el nuevu reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos el 1 d'avientu de 1918. Entendía l'área de los actuales Estaos de Serbia y la República de Macedonia.

L'enfrentamientu ente Rusia y Austria-Hungría nos Balcanes marcó notablemente'l desenvolvimientu del país y la so política, tanto interior como esterior.[1] Los políticos solíen estremase en partidarios d'una o otra potencia.[1] La política serbia puede estremase en dos periodos bien distintos: el primer periodu austrófilo, carauterizáu pola dependencia económica y política del Imperiu austrohúngaru y rexíu pola dinastía Obrenović, que duró hasta 1903, y el segundu, de mayor cercanía a Rusia, creciente enfrentamientu con Viena y l'imposición d'una nueva dinastía, la Karadordević, que desenvolvió considerablemente'l país pero tamién lu empeñó y, pol so respaldu al nacionalismu irredentista, conducir a la Primer Guerra Mundial. Vencedor nesti pero a un altu preciu, el país xunir al Reinu de Montenegru y a los territorios de mayoría eslava del sur del Imperiu austrohúngaru disueltu pa formar el nuevu reinu de los Serbios, Croates y Eslovenos a finales de 1918, sumiendo como nación independiente.

A pesar del desenvolvimientu del país, que s'aceleró tres el sangrientu cambéu de dinastía en 1903, la población caltenía na so mayoría l'enraigono a zones rurales, y l'aumentu de los gastos burocráticos y militares aumentó considerablemente la delda nacional. La política, corrupta,[2] taba controlada por una amenorgada élite y el derechu al votu taba bien acutáu.[3]

  1. 1,0 1,1 Stavrianos, 1958, p. 448.
  2. Ponting, 2002, p. 16.
  3. Ponting, 2002, p. 15.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search